Edward Hopper
El vagó em torna a casa,
desolat com el dia,
el silenci em circumda
entre estrèpit de vies.
Vindran els passos secs
en la nit neguitosa,
el camí costerut
entremig de la fosca.
El llum elèctric nu
de quan arribi a casa
i el solitari llit
sobre l’abisme intacte.
L’endemà que no esborra
el diumenge sense esma,
aquest no-res tan pobre,
estàtic, que anorrea.
