Univers visible

Posted on 17 Setembre 2012 | Deixa un comentari

Ull delicat
com ombrel·la xinesa,
cilis radials
t’enramen les pestanyes,
i el nervi intern,
d’una espiral perfecta,
transvasa llum
de l’astre sol a l’ànima.

Pupil·la encesa
per la claror vessada,
sol nou nodrint-se
irradiant de ple l’iris,
sencer, el món,
revelant-se en imatges,
en mòbil vida,
en univers visible.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.