Enlaira’t

Tiba la teva corda arran de cel
i deixa-la-hi de per vida lligada.
No davallis cap al terra erm,
sinó vés-te’n amunt
i enlaira’t.

Queda’t a l’interregne de la llum
on móns nous volen néixer i esclaten,
on ningú no et podrà posar arreus,
resta allà, a recer,
i enlaira’t.

Entre els músculs del vent tria estar,
amb núvols viatgers ben curulls d’aigua,
prop la llum que obre sempre el llindar
fes estada fervent
i enlaira’t.