Vestigis

Posted on 29 Abril 2012 | Deixa un comentari

S’anunciava el cel grisós
carregat de pluja i de nostàlgia,
vestigis d’altres temps
duien, tendre, un amor,
amb els lligams desfets,
amb la passió abrusada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.