Gratacel

Posted on 29 Abril 2012 | Deixa un comentari

L’aresta penetra
la flonjor del cel,
gelor regalima
per l’eix del calfred.

El sol groc s’esqueixa,
or degotejant,
caient a l’abisme,
a l’inert fondal.

La carn esponjosa
de l’alt firmament
ha quedat ferida
pel gegant d’acer.

Aquesta entrada ha esta publicada en ., Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.