Grandesa

Posted on 7 gener 2012 | Deixa un comentari


S’albiraven les taques del lleopard
entre la selva atapeïda d’assutzenes,
el foc de fogueres crepitants s’avivà,
la nit salvatge queia, lluent com l’atzabeja.
Un aire vibrant va sacsejar el temps
amb aleteig transparent de libèl·lula,
polsim daurat d’estrella es va vesar
i va quedar suspès, estès per la grandesa.

Aquesta entrada ha esta publicada en ., Poemes de la nit. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.