Solitud

Pels carrers foscos, de nit,
s’assolen el buit i el temps,
per rodals impertorbables
fars llunyans passen rabents.
No té cap mà la foscor
i el cel és de negror espessa,
només l’aire sol brunz lleu
en la vacuïtat extensa.
En el no-res que es remou
silenciosament camino,
damunt del cos tot el pes
de la solitud que habito.