Fina, esllanguida,
nueta tota,
jeus adormida
prenent del sol.
La pell et tiba,
formosa i fina,
i el teu somriure
té un deix de goig.
Els pits reclosos
al braços closos,
cintura prima,
natges en flor.
I un encanteri
que flota eteri
entre les cuixes,
dolç i reclòs.
Ets meravella
sentida i densa
en la consciència
d’aquell qui et vol.
Publicat dins de Poemes per a dones
Fullam que empeltes tot sencer el dia
de l’alegria del viu color,
ets primavera i tardor fresca,
la llum traspassa el cor glatidor.
L’extensa plana, verda i galana,
té a tots els centres plans verticals
on la fulleda s’eleva i tresca
cap a un cel càlid curull d’aiguat.
S’enfila l’heura, fulla perenne,
fins dalt de l’angle punxegut i alt,
i viu alegre, de vermell festa,
tot veient créixer als peus l’herbam.
Publicat dins de ., Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 