Content i rabent
et porto regals
quan les dents et cauen,
petitó estimat.
Mirant-te als ulls
intento esbrinar
què t’agradaria,
i ho vaig a buscar.
Sota del coixí,
ben embolicat,
amago a la nit
un regal triat.
Busco la denteta
sota del teu son
i l’agafo prest…
Ai, que ja et somous.
Que t’agradi, amic,
el dolcet present,
i avança en la vida,
i fes-te valent.
Publicat dins de Poemes per a nens
Els déus de l’Àfrica no et poden fer costat,
esclaus com tu d’uns blancs qualssevol,
i quan el riu rugeix desaforat
resten corpresos, amb un rictus d’horror.
Els déus de l’Àfrica escolten el brogit
del riu mortal arrasant plantacions,
segant d’arrel la teva terra humil,
i es desesperen a dins del calabós.
Els déus de l’Àfrica senten, esgarrifats,
el frec dels cossos arrossegats pel riu,
i armes dels blancs tornant a amenaçar
els teus fills negres, tornats a fer servir.
Els déus de l’Àfrica, vexats fins l’infinit,
encadenats, camí del paredó,
clouen el puny sagnant per fer sorgir
Panteres Negres esbotzant l’horitzó.
Publicat dins de Poemes de ciutats
La patata, fina i llisa,
sempre fa de bon menjar,
és a la llar dels més pobres
i a la dels més benestants.
Imitant la rodonesa
creix endinsada en el fang,
la terra molla la bressa
i xala entre el patatam.
El pagès, amb una aixada,
la planta any rere any,
i ella treu les tiges verdes
per rebre el sol rutilant.
Sota la terra fa grills
com delicades arrels
i estén una xarxa fina
on creix i es reprodueix.
Tímida i també austera,
però sòlida com rocam,
fa fillada silentment
per a plaer del gormand.
Regna a les verduleries
i en els plats dels restaurants,
i per delit dels menjaires
se la pot trobar tot l’any.
Igual que l’espècie humana
té races i dots flamants,
gustos i sabors diversos
i geni individual.
Ella sap que és bona a taula
i li agrada alimentar
qui amb esforç l’ha criada,
qui amb plaer l’ha cuinat.
Dauradeta quan és rossa,
blanca en el puré nevat,
és un element versàtil
de gust i color al guisat.
Ella s’impregna, feliç,
dels sabors agermanats,
i s’estima els nens petits
que amb ella es van fent grans.
Publicat dins de Poemes per a nens
Saltant d’una branca a una altra
llest i viu, amb musell fi,
té orelletes punxegudes
i és un rei damunt d’un pi.
La cua li sembla un ram
amb el que es tapa a l’hivern;
menja llavors i pinyols,
li agrada el sol ixent.
Però on xala de veritat
és escorcollant les pinyes:
hi cerca els pinyonets blancs
i, golafre, menja i trisca.
De vegades estarrufa
el seu pelatge daurat:
és quan el seu cor tremola
de por o inseguretat.
És senzill, feinejador,
no s’està ni un moment quiet,
però us vindrà a fer un petó
si també sou bons amb ell.
La seva forma graciosa,
el seu moure’s de llampec
omple els boscos d’alegria
i posa contents els nens.
Endreçat i decidit,
amb dits sensitius i forts,
treu el cap pel verd dels pins
i trenca pinyons amb goig.
El pi és la seva llar
i hi fa el niu i el rebost.
Dóna-li menjar amb la mà,
t’ho agrairà de tot cor.
És de l’esquirol que et parlo,
animat, rosegador,
que sempre està de festa
i t’hi convida, joiós.
Si te’l trobes pel camí
quan vagis a passejar
serà el deliciós amic
que et vindrà a acompanyar.
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens
http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Carme%20Cab%C3%BAs
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens
El tatú porta armadura,
per això es diu també “armadillo”,
però és un ésser sensible
amb cor tendre i espantívol.
Fa forats a sota terra
que esgratinya concentrat;
cerca la humitat intensa
per sentir-se refrescat.
Amb les potetes s’eixuga
el musell, molt llargarut,
s’allisa amb cura el bigoti;
no vol ser gras ni panxut.
És un presumit de mena,
educat i timidot;
té una cua llarga i forta
i viu content i cofoi.
Molt finet, esmerilat,
us olorarà de lluny,
perquè amb el seu bon olfacte
endevina els nens al punt.
El cos l’articula àgil
i l’arrossega trempat;
és un animaló dòcil
si l’estimes de veritat.
Toca-li ben dolçament
la carona, el caparró,
que et farà una llepada
d’amic amb molta dolçor.
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens
Entre el bosquet de bambú
una figura s’hi mou,
que escura branques i fulles
i que s’amaga quan plou.
Una figura peluda
tacada de negre i blanc:
porta un petit a l’esquena,
que s’hi penja i va menjant.
Amb les orelles rodones,
taques rodones als ulls,
sempre us mira amb confiança
i amb el posat us acull.
Les altes tiges fulloses
agafa per aliment:
en dóna al noi de la mare
que en cruspeix golafrement.
Ve d’un país allunyat:
la Xina dels mandarins;
viu en coves, al costat
de la família i amics.
Les urpes allargassades
les fa servir com a mans:
s’enfila alt dalt dels arbres
per jugar-hi amb les companys.
Mira el cel i veu ocells
que voleien reposats:
els diu adéu amb la mà
i ells contesten encisats.
El seu pèl tan suau d’ós
fa olor de sucre de canya;
sempre el trobareu sedós
si l’acaroneu amb traça.
Corre i fa mil tombarelles
si ha satisfet la gana.
Ja sabeu doncs de qui us parlo:
ho heu endevinat, del panda.
Quan aneu al seu país
saludeu-lo en el meu nom;
serà un amic molt simpàtic
si li oferiu també el cor.
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens
Amb punxes a les ales,
membrana a tot el llarg,
és negre, i té la cara
com el xic ratpenat.
És gros i vola altíssim,
s’orienta per radar,
se’n va a menjar mangos
a selves tropicals.
Orelles punxegudes,
dents esmolades, grans,
té els bigotis sensibles
i pot creuar oceans.
Estén grandioses ales
com un gran mantell volant
i gira, majestàtic,
damunt petits i grans.
És del vampir que us parlo,
mamífer eixerit,
que vola i dorm als arbres
o en coves arraulit.
Si el veieu, saludeu-lo,
és amic dels nens bons,
si li caieu simpàtic
fins us vetllarà els sons.
Publicat dins de Bestiolari, Poemes per a nens
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 