Daily Archives: 8 Mai 2011

Ratolí Pitiminí

Content i rabent
et porto regals
quan les dents et cauen,
petitó estimat.

Mirant-te als ulls
intento esbrinar
què t’agradaria,
i ho vaig a buscar.

Sota del coixí,
ben embolicat,
amago a la nit
un regal triat.

Busco la denteta
sota del teu son
i l’agafo prest…
Ai, que ja et somous.

Que t’agradi, amic,
el dolcet present,
i avança en la vida,
i fes-te valent.

Louisiana, 1927

Els déus de l’Àfrica no et poden fer costat,
esclaus com tu d’uns blancs qualssevol,
i quan el riu rugeix desaforat
resten corpresos, amb un rictus d’horror.

Els déus de l’Àfrica escolten el brogit
del riu mortal arrasant plantacions,
segant d’arrel la teva terra humil,
i es desesperen a dins del calabós.

Els déus de l’Àfrica senten, esgarrifats,
el frec dels cossos arrossegats pel riu,
i armes dels blancs tornant a amenaçar
els teus fills negres, tornats a fer servir.

Els déus de l’Àfrica, vexats fins l’infinit,
encadenats, camí del paredó,
clouen el puny sagnant per fer sorgir
Panteres Negres esbotzant l’horitzó.

La patata

La patata, fina i llisa,
sempre fa de bon menjar,
és a la llar dels més pobres
i a la dels més benestants.

Imitant la rodonesa
creix endinsada en el fang,
la terra molla la bressa
i xala entre el patatam.

El pagès, amb una aixada,
la planta any rere any,
i ella treu les tiges verdes
per rebre el sol rutilant.

Sota la terra fa grills
com delicades arrels
i estén una xarxa fina
on creix i es reprodueix.

Tímida i també austera,
però sòlida com rocam,
fa fillada silentment
per a plaer del gormand.

Regna a les verduleries
i en els plats dels restaurants,
i per delit dels menjaires
se la pot trobar tot l’any.

Igual que l’espècie humana
té races i dots flamants,
gustos i sabors diversos
i geni individual.

Ella sap que és bona a taula
i li agrada alimentar
qui amb esforç l’ha criada,
qui amb plaer l’ha cuinat.

Dauradeta quan és rossa,
blanca en el puré nevat,
és un element versàtil
de gust i color al guisat.

Ella s’impregna, feliç,
dels sabors agermanats,
i s’estima els nens petits
que amb ella es van fent grans.

L’esquirol

Saltant d’una branca a una altra
llest i viu, amb musell fi,
té orelletes punxegudes
i és un rei damunt d’un pi.

La cua li sembla un ram
amb el que es tapa a l’hivern;
menja llavors i pinyols,
li agrada el sol ixent.

Però on xala de veritat
és escorcollant les pinyes:
hi cerca els pinyonets blancs
i, golafre, menja i trisca.

De vegades estarrufa
el seu pelatge daurat:
és quan el seu cor tremola
de por o inseguretat.

És senzill, feinejador,
no s’està ni un moment quiet,
però us vindrà a fer un petó
si també sou bons amb ell.

La seva forma graciosa,
el seu moure’s de llampec
omple els boscos d’alegria
i posa contents els nens.

Endreçat i decidit,
amb dits sensitius i forts,
treu el cap pel verd dels pins
i trenca pinyons amb goig.

El pi és la seva llar
i hi fa el niu i el rebost.
Dóna-li menjar amb la mà,
t’ho agrairà de tot cor.

És de l’esquirol que et parlo,
animat, rosegador,
que sempre està de festa
i t’hi convida, joiós.

Si te’l trobes pel camí
quan vagis a passejar
serà el deliciós amic
que et vindrà a acompanyar.

El gat

gat 000_Petra Rau dibuix (4)

gat_Petra Rau1

gat_000 Petra Rau (2)

gat_000 Petra Rau

Amb potetes enguantades
d’encoixinat silenciós,
camina delicat i àgil
i escodrinya de per tot.

 

Les orelles punxegudes,
ulls que semblen dos diamants,
es renta i es repentina
com si fos un gran galant.

 

Uns llargs bigotis l’adornen,
cua llarga i cargolant,
la forma d’ombra xinesa
i dents xiques i punxants.

 

La llengua la té rasposa
per llepar-se el pèl suau
viu de nit igual que els tigres
amb qui són cosins germans.

 

Té un món misteriós i frèvol,
un esperit inquietant
que comparteix amb els fèlids,
l’espècie a la qual pertany.

 

A cada pota hi amaga
cinc urpes corbes, flamants,
que quan s’enfada presenta
com vint esmolats tallants.

 

És escalador de mena
i s’enfila als arbres alts,
salta marges i teulades
i fa la vetlla als terrats.

 

Sota la lluna més plena
es troba amb contertulians
que s’expliquen grans conquestes
i on són els caus del ratam.

 

És dolç i salvatge alhora,
molt xamós i amic cordial,
i es refrega per les cames
amb el seu pèl enllustrat.

 

Quan se sent bé ho demostra
roncant de felicitat:
íntim i sensible alhora,
se t’arrambarà extasiat.

 

Molt delicat i finolis,
destre, expert i primmirat,
li fa una gran por l’aigua,
però el peix li agrada la mar.

 

Et diran que té set vides
perquè mai cau de costat,
però no és cert, i et farà veure
la seva fragilitat.

 

Et parlo del gat que miola,
que estarrufa, enravenat,
tot el pèl de l’espinada
si algun perill l’ha sobtat.

 

Per això estima’l sempre
i tingue’n cura amb bondat,
que tenir un gat per amic
és un regal molt preuat.

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Carme%20Cab%C3%BAs

El tatú o l’armadillo

El tatú porta armadura,
per això es diu també “armadillo”,
però és un ésser sensible
amb cor tendre i espantívol.

Fa forats a sota terra
que esgratinya concentrat;
cerca la humitat intensa
per sentir-se refrescat.

Amb les potetes s’eixuga
el musell, molt llargarut,
s’allisa amb cura el bigoti;
no vol ser gras ni panxut.

És un presumit de mena,
educat i timidot;
té una cua llarga i forta
i viu content i cofoi.

Molt finet, esmerilat,
us olorarà de lluny,
perquè amb el seu bon olfacte
endevina els nens al punt.

El cos l’articula àgil
i l’arrossega trempat;
és un animaló dòcil
si l’estimes de veritat.

Toca-li ben dolçament
la carona, el caparró,
que et farà una llepada
d’amic amb molta dolçor.

L’ós panda gegant

Entre el bosquet de bambú
una figura s’hi mou,
que escura branques i fulles
i que s’amaga quan plou.

Una figura peluda
tacada de negre i blanc:
porta un petit a l’esquena,
que s’hi penja i va menjant.

Amb les orelles rodones,
taques rodones als ulls,
sempre us mira amb confiança
i amb el posat us acull.

Les altes tiges fulloses
agafa per aliment:
en dóna al noi de la mare
que en cruspeix golafrement.

Ve d’un país allunyat:
la Xina dels mandarins;
viu en coves, al costat
de la família i amics.

Les urpes allargassades
les fa servir com a mans:
s’enfila alt dalt dels arbres
per jugar-hi amb les companys.

Mira el cel i veu ocells
que voleien reposats:
els diu adéu amb la mà
i ells contesten encisats.

El seu pèl tan suau d’ós
fa olor de sucre de canya;
sempre el trobareu sedós
si l’acaroneu amb traça.

Corre i fa mil tombarelles
si ha satisfet la gana.
Ja sabeu doncs de qui us parlo:
ho heu endevinat, del panda.

Quan aneu al seu país
saludeu-lo en el meu nom;
serà un amic molt simpàtic
si li oferiu també el cor.

El ratpenat vampir

ratpenat vampir amb cria

Amb punxes a les ales,
membrana a tot el llarg,
és negre, i té la cara
com el xic ratpenat.

És gros i vola altíssim,
s’orienta per radar,
se’n va a menjar mangos
a selves tropicals.

Orelles punxegudes,
dents esmolades, grans,
té els bigotis sensibles
i pot creuar oceans.

Estén grandioses ales
com un gran mantell volant
i gira, majestàtic,
damunt petits i grans.

És del vampir que us parlo,
mamífer eixerit,
que vola i dorm als arbres
o en coves arraulit.

Si el veieu, saludeu-lo,
és amic dels nens bons,
si li caieu simpàtic
fins us vetllarà els sons.