Molsa

Si t’esperés a tu en la dolçor del dia
existiria el temps, i no claudicaria.
I jo seria aquella dins la teva alegria
a la cambra olorosa on l’amor baixaria.

En conjunció amb els astres i amb les fonts primitives,
dins la meva nuesa el teu cos nu estendries.
Un batibull de sang, de besos i de riures,
de sospirs i cabells, de seda i de carícies.

A recer del meu pit molt més tard t’acollia,
amb el meu cos ofert, on sencer et protegia.
No s’enduu el vent l’absència d’una història finita,
jo penso en la bellesa, molsa d’aquella vida.