Desnonament

Posted on 9 Abril 2011 | Deixa un comentari

 

 

Circula el tren

amb la intemporal marxa,

dia acabat

i nit al finestral,

avançar absurd

per qui ha perdut la casa,

sempre endavant

cap a un inert espai.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes dalt del tren, Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.