This gallery contains 1 photos.
Després de classe, a l’hora de marxar de l’Aula de Literatura, faig temps expressament per deixar passar el tren que agafo cada dimarts per tornar a casa, el de les nou i divuit, i així poder trobar-te a l’estació. El … Continua llegint
This gallery contains 2 photos.
L’Agneta pujava contenta pel camí costerut. Feia un dia de tramuntana i l’aire li esborrifava els cabells, però ella ni se n’adonava. Quan va arribar a la fàbrica s’ho va pensar abans d’entrar-hi, i es va asseure … Continua llegint
Balandrejats de nit,
vam retornar-nos feliços al dia.
La teva cabellera tumultuosa
esposada al meu vent,
el meu cor de petit ocell
en la teva delicadesa sumptuosa.
Traspassats de salabror i lluna,
el delit, desconcertat, xocà amb nosaltres.
Del bosc secret vam recollir l’almesc
per oferi’ns-el amb les boques sagrades.
Carícies brunes a trenc d’alba,
les roses granes obrien els petons.
Després ens vam adormir,
olor de matinada i ginestera;
la levitat del teu cos redibuixant el meu,
i amb una flor blanca i pura,
com de neu,
el nostre goig
ens va trobar l’un amb l’altre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
This gallery contains 1 photos.
La notícia apareixia al New York Times, a la secció de Glamour. “Cornellia Mufins, la model de Dior, deixa Grant Pigrins i es casa amb Rudy Nocks. En aquestes fotos podem veure la parella celebrant a la … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El noi em guaitava amb la seva expressió dolça. El seu cos negre i el seu cabell rinxolat quedaven retallats per la blavor del mar, enllà del passeig marítim de Calella. Tots dos érem drets enmig del … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Assegut al cantell del seu escriptori, l’inspector Carl es mirava amb escepticisme la rossa que hi havia davant seu. La tenia molt a prop, amb el seu cos esvelt i tens assegut al voral de la cadira. La seva … Continua llegint
Així ella arribava,
plena de primavera,
la passió lluent-li als ulls,
el cos cabdellant bellesa.
La cabellera que lluu
i als llavis tendresa encesa,
ella arriba buscant llum,
l’amor que no troba i cerca.
Publicat dins de Poemes de la solitud
Ve l’aire sol,
i em toca en la nit,
l’aire que oneja
com un mocador,
calent, desbordant,
amb un xic de remor,
l’aire que passa
i se’n va lluny de mi.
Passa aquest aire
que és impersonal,
que ve de molt lluny,
―planetes enllà―,
i tot l’univers
senceríssim hi cap,
i passa amb corrent
i em fibla i m’atrau.
Un aire viu
que té pensament,
una entitat
que es pot travessar,
que és delicat
i esborrona la pell,
que tots els secrets
pot xiuxiuejar.
Passa per mi
com la seda suau,
amb lleus puntets
de frescor transparent,
i a través seu
penetra el meu mirar,
dins l’oxigen pur,
com si fos un forment.
Oneja al vol
com una flor suau,
i em sembla meu,
però és la immensitat,
i fa de lligam
amb l’univers sencer,
i fa voltar el temps
i el va transformant.
Fa milions d’anys
ja hi era, aquest vent,
que torna avui
a tot el que és nou,
passa i el sent
cada ésser finit,
passa, i mai més
em recordarà a mi.
Publicat dins de ., Poemes ombrívols
Ai, ui, com sóc d’enardida
en l’espera de l’amor,
el que és rosa i mel de canya,
el que crema i fa sentor.
I m’espio en l’espill ample
mentre espero el meu senyor,
que ell va calçat amb la farga
que motllura el meu fervor.
I mandrejo i en roento
quan penso en com m’obrirà
els meus pètals d’assutzena
just tot prest a cavalcar.
I en la brama del galop
sencera em sotsobrarà,
que si la boca a la sina,
que si llengua ací i allà.
Les mans que m’arquegen tota
i després, canvi de joc:
“espatarra-te’m d’esquena”,
em dirà, apuntant el broc.
Ai, ui, quina sacsejada,
com deleix el meu figam,
quins glops de gran sementada,
quin estremiment final!
I jo mentre, aquí, guaitant-me,
bella que fa esborronar.
Quina florassa entre cames,
quin bé de mugró i pitram.
Ai, ui, que la mà s’escapa
a ma rosa de panxells,
senyor! obriu la portalada
o el gaudi avui és sols meu!
Publicat dins de Poemes eròtics
Noel és el nom que tens
Originari de França.
El teu pare el va triar, a
La mare va complaure.
Grossos ulls els que has rebut,
Una intel·ligència ampla,
I gràcia i talent ben junts
Lliguen en la teva estampa.
La motxilla amb bones notes,
Estudiant del Pins, que avança.
No deixis mai la rialla.
Casa teva és Sant Cugat,
A la vora Barcelona,
Bons passejos, bons veïns, i
Un monestir que enamora.
Sempre seràs estimat, sempre ets la meva joia.
Publicat dins de Poemes per al meu fill
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 