Cardeu-me pels descosits

Em consumiu sens detura

amb verga de porcellana.

Ardorós i submarí

m’estremiu com l’argelaga.

Sou aquell que em posseïu,

sou el meu únic senyor,

i us esclata entre les cames

un tronc per fer plantació.

Entreu-me prest i furient,

penetreu-me quan vulgueu,

dreta contra la paret

o bé estesa al llit m’ho feu.

Claveu-se’m fins les entranyes

i endins i fonda escorreu

la sement blanca de mascle,

que altre cop vull que em prengueu.

Cardeu-me pels descosits,

i empleneu mes obertures

feu escolar el vostre piu

en mes plecs i carnadures.

Una bretxa tinc oberta

perquè vós us hi enfonseu,

sacsegeu-me en l’escomesa

i trempeu, fiqueu, furgueu.

Verga dura amb què somio,

m’encasteu per la meitat:

la figa alço a la vista

de vós, que us vull encalçat.

Cavalqueu-me, ensementeu-me,

recardeu-me el cony batut:

vostra sóc per enfonyar-vos

de cara, d’esquena i cul.

 I mentre jo us excito

esmolant-vos l’eina grossa

vull que els mugrons em premeu

mentre em refregueu la soca.

No sentiu com regalimo

sudoracions orbitals?

Torneu a trempar, us prego,

i feu-me esclatar les sangs.

Oloreu la meva xona,

rellepeu-me el turonet,

xucleu-me entremig les natges,

soscaveu el meu domeny.

Ensenyoriu-vos, senyor,

entre els meus plecs relliscants,

i gemegueu sense fi

dins el meu cony implorant.

Escorreu-vos dins ma boca

i entre els meus pits embogits,

i endins la meva carn fonda

sigui al cony o entre el palpís.

No ens cal tàlem per cardar,

només joiós bé de déu:

plaer sexual gegant

fins al fruïment extrem.