Balandrejats de nit,
vam retornar-nos feliços al dia.
La teva cabellera tumultuosa
esposada al meu vent,
el meu cor de petit ocell
en la teva delicadesa sumptuosa.
Traspassats de salabror i lluna,
el delit, desconcertat, xocà amb nosaltres.
Del bosc secret vam recollir l’almesc
per oferi’ns-el amb les boques sagrades.
Carícies brunes a trenc d’alba,
les roses granes obrien els petons.
Després ens vam adormir,
olor de matinada i ginestera;
la levitat del teu cos redibuixant el meu,
i amb una flor blanca i pura,
com de neu,
el nostre goig
ens va trobar l’un amb l’altre.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 