Això no és Carolina del Sud

     La notícia apareixia al New York Times, a la secció de Glamour.

“Cornellia Mufins, la model de Dior, deixa Grant Pigrins i es casa amb Rudy Nocks. En aquestes fotos podem veure la parella celebrant a la piscina el seu nou idili”.

     Vaig quedar petrificat, només perquè Grant Pifrins era jo, i no en sabia res.

     Com un llampec, vaig cliquejar al telèfon el número de la Cornellia.

     —Diiiiiigui?

     —Cornellia, què és el que diu el diari? –li vaig preguntar, esverat.

     —Què hi diu, reiet?

     —Que em deixes? Que te’n vas amb el Rudy? –vaig dir amb veu entretallada.

     —Ai, no t’atabalis. Ja hi tornem a ser. Sempre tan iracund.

     —Escolta! Que es tracta de mi, eh? Com a mínim, si m’has deixat, m’ho podries haver dit…

     —…espera…

     —…i no haver d’assabentar-me’n pel New York Times.

     —Escolta, reiet, això són falòrnies. És clar que et vull a tu, però la periodista buscava una notícia nova, i…

     —I què?

     —Doncs que vaig tergiversar una miiiica la realitat. Res més.

     —Res més? –vaig dir amb una veu que se m’encallava a la gorja.

     —No, home, res més, res més. A més, això era per sucar-n’hi de calents. Que no ens volem comprar la mansió de Rockhills?

     —Però, què dius? —vaig respondre, parat. La Cornellia sempre es movia entre uns clarobscurs que m’inquietaven—. Dius que t’han pagat?

     —I és clar. I al Rudy també. Ara només et queda a tu, aprofitar-te’n.

     —Ai, Cornellia… Ai, com ets… –vaig dir, ja força calmat.

     —Vinga, un petonet i en paus. I a veure si t’hi acostumes. Això és Nova York, no Carolina del Sud, on encara hi teniu tants escrúpols i rampoines.

     —Escolta, escolta… Però el petó de la piscina és de veritat!

     —Oh! No t’hi amoïnis! Només és una mica d’espectacle de fira. Això és el que s’ha cobrat millor. Ara només caldrà desmentir-ho tot. Prepara’t per perdonar-me públicament. Ja veig la notícia: “El multimilionari de Millwood,  Grant Pigrins, diu que l’afer de la seva promesa amb Rudy Nocks és culpa seva perquè últimament, a causa dels seus importants negocis, havia descuidat la relació”. Què et sembla?

     —Em sembla bé, nena. El que tu diguis.

     —Ho celebrem al vespre?

     —Si tu vols… Et vinc a buscar per sopar?

     —Si, anirem al Ducasse Essex House. Convido jo.

     —On és això? A Central Park, oi?

     —Sí. Em passes a buscar a les sis? T’estaré esperant.

     —De primera!

     —Muà.