A qui, si no

Sense tu, on podia anar?
Per a qui estava preparada
la bellesa?
A qui esperava el mar
i la nit enlluentada?
A qui la lluna
fent equilibri amb les estrelles?
A qui el meu cos expectant
només de meravelles?,
A qui el futur, onejant
ja dins l’estiu
i enllà els setembres?
A qui el pelicà
que aturava temps
sota el sol i en les tempestes?
A qui si no el foc puixant
que em vas empeltar d’arrel
abans d’anar-te’n
per sempre?