Sense tu, on podia anar?
Per a qui estava preparada
la bellesa?
A qui esperava el mar
i la nit enlluentada?
A qui la lluna
fent equilibri amb les estrelles?
A qui el meu cos expectant
només de meravelles?,
A qui el futur, onejant
ja dins l’estiu
i enllà els setembres?
A qui el pelicà
que aturava temps
sota el sol i en les tempestes?
A qui si no el foc puixant
que em vas empeltar d’arrel
abans d’anar-te’n
per sempre?
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a B., Poemes per als homes
Ara ets aquí m’agrada estar amb tu,
en aquest moment que caminen els astres.
Ple del teu cos és l’espai, tot curull,
sensible i ric, amistós de paraules.
Per la finestra oberta al cel flairós
s’escampa a l’aula el bleix de la tarda.
Comparteixo el goig del teu treballós fer
amb la somrient esplendor de la cara.
La teva veu repica en l’espurneig de l’aire
i els sons vibrants i oberts cauen en flamaralla.
Rellisca un poc el temps en l’escalfor ovalada:
et tinc només per mi en l’espiell que esguarda.
Publicat dins de ., Poemes per a poetes
Petits hi entràreu
i en sortiu nois,
deixeu l’escola,
alceu el vol.
Cap al futur,
temps de cireres,
maduixes dolces,
tireu la pedra.
Cap a un món nou,
arbre de saba,
poseu els ulls
i la mirada.
Enrere queda
el temps d’escola:
un bon bagatge
per fer-vos grans.
Amples les classes,
pins a la vora
i l’aire càlid
dels ensenyants.
La història humana
a tots els llibres
per fer-vos tendres
al món humà.
Ara sabeu
fonda cultura
i sou hereus
en civilitat.
Aneu envant
amb l’equipatge
tot engrandint-lo
sense parar.
Esteu tocats
per l’abundància:
feu-la servir
per avançar.
Les tiges noves
de tots els arbres
no us tenen pas
res a envejar.
Sigueu sensibles
amb les poncelles
i amb tot allò
que vol esclatar.
Perquè vosaltres,
bells nens i nenes,
sou com l’ocell
que aprèn a volar.
Teniu els pares
ben a frec vostre
que us fan de guies,
que us fan de mags.
Però la vida
amb la seva ensenya
us empeny ferma
al vostre fat.
Comenceu ara
etapa nova;
l’antiga escola
vella ha quedat.
Us l’emporteu
tota sencera
dins la motxilla,
però cal marxar.
Una altra ruta
de descoberta,
de nous estudis,
comença ja.
Endavant, joves,
doneu empent
a tot allò
que us vol aflorar.
Tingueu saviesa,
feu bons estudis,
rebeu les ones
de l’ample mar.
I vulgueu sempre
trepitjar fort
res se us regala,
us cal esforç.
I amb l’equipatge
d’Escola Pins,
sentint la flaire
del seu caliu,
entreu feliços
a l’Institut:
aneu de cara
al vostre futur.
Endavant nois,
tingueu salut,
braó i empenta,
crits i amunt!
2007 Acomiadament curs 6è de Primària
Curs Sisè
Col·legi Pins del Vallès. Sant Cugat
Publicat dins de Poemes per a l'escola, Poemes per a nens, Poemes per a professors
This gallery contains 1 photos.
Casa de la meva amiga era prop de la Hauptbahnhoff, l’estació on jo arribava sempre amb algun regalet: torró, mató, ametlles garrapinyades. Vivia en una antiga casa que havia estat de l’aristocràcia jueva, abans de l’holocaust, ara dividida … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Sóc una prostituta de carretera. Vinc de Gnör, un llogarret perdut entre terra fangosa i cabres, a l’est dels Carpats. La meva família és ortodoxa, rude, ramadera, poc decantada a la sensibleria, amb escassa instrucció. Els homes sovint s’emborratxen … Continua llegint
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 