Amarada de tu

Així em tocaves de nit,
com els dits de l’alba la fosca
com el vent del món el carrer,
com la pluja insomne la Història.

Així em tocaves de nit,
i espurnejava el foc de la casa,
i s’irisava la llum ja naixent,
que planava amb les seves grans ales.

Així em tocaves de nit
al món subtil que obria les latències,
i d’un estel a l’altre queia i queia
amarada de tu, fent-me poema.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.