Així em tocaves de nit,
com els dits de l’alba la fosca
com el vent del món el carrer,
com la pluja insomne la Història.
Així em tocaves de nit,
i espurnejava el foc de la casa,
i s’irisava la llum ja naixent,
que planava amb les seves grans ales.
Així em tocaves de nit
al món subtil que obria les latències,
i d’un estel a l’altre queia i queia
amarada de tu, fent-me poema.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 