Monthly Archives: febrer 2011

La tarda restava quieta

mentre guaitava, expectant,

el primer petó de menta.

Polla estremida

que altre cop rebrota,

jo et desencaputxo

i et llepo, afanyosa.

Just quan et despertes,

despullat i mut,

m’enfonses la polla:

jo m’escorro amb tu.

Amb la boca oberta

i el sospir profund,

m’acostes els llavis:

foc al meu cony nu.

Carn abundosa i impúdica

entre les cames, bolic;

encara s’hi obre una escletxa

per atrapar-m’hi entremig.

Cridant com un foll,

escatant-me el penis,

flueixo al teu cony.

Rosa el llavi obert,

la llengua goluda,

el penis ben dret,

roig ben viu la punta.

Sorgit d’un fondo mar,

llapissós marí,

lluïa el teu sexe

obert sols per mi.

Sorgeix de l’aigua fresca el teu cos

encara amb regalims i gotes estrenades:

deixa que el faci tornar altre cop suorós

mentre et faig esclatar les més tendres rialles.

L’olorós pèl

de la teva aixella

em desperta els sentits

de la meravella.