This gallery contains 1 photos.
Ell és un personatge llarg i parsimoniós. De vegades els seus ulls glaucs se li humitegen de no haver dormit a la nit, obsessionat amb la seva por i la seva solitud. Sent tots els seus anys inútils, amb el seu cos isolat, de dia i de nit, i aquesta realitat cau en pes dins seu com una pedra i esfondra el lleu tel del seu equilibri. És una fulla fràgil de cor esqueixat, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Em va sorprendre la forma com va aparèixer al meu costat al Gran Cafè de Barcelona. Subreptíciament va relliscar a la cadira de la meva taula i de cop jo ja tenia molt propera la seva presència. No el … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El nostre univers era immens. Cada objecte de la casa i del món tenien la seva pròpia textura i dimensió, el seu significat i el seu símbol. S’hi podia veure, a través d’ells, la immensitat de la vida, la seva diversitat, tots els components de la civilització a la qual jo havia arribat per assaborir-ne l’essència, plenament, gustosament, intensament, amb l’èxtasi que … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Primer li vaig posar al sobre 50 euros, després els vaig canviar per 30 i, finalment, els vaig tornar a treure i hi vaig posar un bitllet de 20, i el vaig desar a la bossa de mà, al costat de la petita capsa de bombons de licor embolicada amb un llaç, que sabia que eren els que més li agradaven. Tenia el dia lliure, però, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
-Mira que aquest Marcelo és un aprofitat de cal ample! –em deia la meva mare, amb el dit alçat i marcant a mode de premonició cada part de l’oració. -Ai, mama! –li responia jo, mig enfurismada-. Els diners ja me’ls tornarà! I a més, és que tu tens una bola … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La seva figura era la d’una índia: petita, rebotida, amb l’estómac i la panxa prominents, una trena atapeïda i gruixuda, la cara granulosa. El seu posat era retret, la seva expressió lacònica. L’Helena l’havia llogada perquè tingués cura de la casa, de la roba, del jardí. Hi havia una caseta al patí polida i asolellada. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La nit era immensa i majestuosa i zumzejava suament un vent llunyà. Els llums dels estrets carrers de ciutat vella eren tancats, i només els fanals ens acollien amb la seva claror il·luminadora. La ciutat era estranyament solitària. Només tu i jo caminàvem apressats, al ritme del meu desesper. Jo plorava, desconsolada. Tu a estones m’agafaves pel braç fortament, sense dir cap paraula, per aturar-me. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Llavors la història era molt senzilla. Sota el poder opressor, sota la ignomínia a què ens sotmetia, només restava la defensa, l’esmunyiment, la fugida. Mai ens vam conèixer entre nosaltres, mai cap de nosaltres es va conèixer a si mateix, només sentíem llàstima i dolor els uns pels altres, i les nostres relacions eren sincopades, sense pràcticament jocs, sense cap continuïtat, sense … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El va recórrer el darrer un neguit en el moment de l’últim tràmit abans d’embarcar a l’avió, quan va haver d’ensenyar el bitllet i el passaport al darrer control de l’aeroport d’Stuttgart. I mentre l’hostessa comprovava els seus documents, encara va fer una darrera mirada de reüll a la sala d’espera i a la cua de passatgers, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Eren les 10:21 de la nit quan l’avió va aterrar a l’aeroport Leonardo da Vinci de Roma. Estàvem contents i atrafegats amb les maletes, i teníem una sensació confortable perquè havíem reservat una habitació en un dels llocs cèntrics de la ciutat, prop de la grandiosa estació Termini, d’on partien la major dels trens cap a la resta d’Itàlia, i de la majestuosa catedral de … Continua llegint
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 