Natura generosa

     El tren va fer un llarg xiulet en començar a traspassar els camps d’ordi. A banda i banda de la via grups de dones s’afanyaven a lligar les espigues en feixos. Els colors virolats dels seus vestits omplien de vida els camps on es feien els treballs de sega sota el sol de l’estiu. Les panxes grosses d’algunes mostraven embarassos en diversos estats de gestació. La natura, generosa, proveïa incessantment de futurs homes i dones aquell món rural mil·lenari.

     La Palhura mirava absorta per la finestra. Havia arribat feia una setmana de Londres i se sentia consternada en pensar que ella també provenia de Tamil-Nadu. Per ascendència familiar i llengua materna pertanyia també a aquella regió, però havia nascut a Anglaterra i se sentia europea de cap a peus. L’esborronava pensar que si la seva família no hagués emigrat ella potser no hagués tingut el dret d’existir.

     Els seus trets físics, d’índia pura, i el coneixement de l’idioma, a més d’una tenacitat absoluta, havien estat decisius perquè la Community Trust Agency li confiés la tasca que anava a desenvolupar en aquella regió del sud de l’Índia. Una tasca que suposava un repte que ella de cap manera admetria no guanyar.

     El tren s’acostava ara a l’estació de Pudhupalaiam. Allà l’esperava la Sevandhi, una dona de la llunyana ciutat de Jaipur que s’havia enfrontat a la tradició bàrbara d’aquella regió del seu país. La Palhura va notar que l’envaïa un sentiment d’estimació per aquella dona ferma que ja havia començat en solitari una tasca de conscienciació a la comarca.

     En trobar-se totes dues, sense dir-se cap paraula es van abraçar. Una descansava en l’altra el patiment i l’horror que sentien per l’acte atroç que les dones es veien abocades a cometre. Un acte que atemptava contra els dons generosos de la natura i contra la vida mateixa. Totes dues coneixien de primera mà aquella realitat esgarrifosa: més de la meitat de les nenes nounades eren assassinades a mans de les seves pròpies mares. En aquell context social, les filles es consideraven una càrrega econòmica inassumible.

     La Palhura i la Sevandhi es van fer una mirada plena de fermesa. Tenien la missió conjunta de lluitar contra aquell crim establert i compartien la responsabilitat d’assolir un alt grau de conscienciació i participació entre les dones de Pudhupalaiam. Agafades de la mà, fermament solidàries amb la vida i amb la condició femenina, es tenien totes dues per fer front a la barbàrie i continuar la lluita per fer més digna la vida humana.