El meu dolç perfum

     A migdia, el passeig de Calella feia una olor de calamars a la romana que s’expandia a ritme de la cançó de l’estiu: There I saw a fair young maid like a rose in its richest bloom… Filled the air with a sweet perfume*. Una cançó que envaïa terrasses i bars, i que la nit abans jo havia ballat, plena d’emoció, amb un turista hongarès de cos i cabellera impactants. El mateix amb qui havia concertat una cita per a les sis d’aquella tarda que estrenava les meves vacances d’estiu.

     M’estava arreglant quan em vaig adonar que se m’havia acabat l’essència, cosa que em contrariava perquè, igual que la cançó, jo volia envair l’aire amb “el meu dolç perfum”. Vaig rebuscar en el necesser i va aparèixer una ampolleta de mostra amb un petit aspersor. Decidida, vaig ruixar-me generosament darrere les orelles, la regatera i el contorn dels pits.

     De seguida em vaig adonar del meu greu error: l’essència amb què m’havia inundat feia un potent tuf de colònia masculina. Només podia eliminar aquella ferum ficant-me de cap altre cop sota la dutxa.

     Vaig mirar el rellotge: era tardíssim. Ràpidament, vaig intentar eliminar amb aigua i sabó aquella fortor d’home que emanava dels meus punts clau femenins, però va ser en va.

     Tota la meva il·lusió s’havia marcit, i mentre caminava amb l’ànima als peus per l’escullera del passeig, el lloc romàntic on havíem quedat, sabia d’avançada que aquell seria un romanç frustrat.

     En veure el meu pretendent, vaig estar a punt de recular. Però ell de seguida va sortir a rebre’m i em va anar per abraçar. Jo vaig fer un pas enrere, i els seus braços per un moment van quedar ballant en l’aire. Però la meva bravor de mascle no va semblar fer-lo desistir, perquè acte seguit em va fer una efusiva abraçada tot fent tres passos ràpids per evitar que se li pogués escapolir.

     Mutis absolut per part seva dels meus efluvis intercanviats.

     I jo que pensava que la nostra història no avançaria ni un pas de puça, aquella mateixa tarda va fer un pas de gegant que va convertir en magnífiques aquelles vacances.

*He vist una jove donzella rossa, com una rosa en el més ric esclat, omplint l’aire amb un dolç perfum