Terra àrdua

Ernest Descals

Camí d’adusta terra

duu a les teves portes

poble d’arrel pagesa

estès a sol i boires.

Els arbres de conreu

mouen la cabellera

 compassada pel vent

des de l’hora primera.

A tots els vorals pugen

bladeres i oliveres

niades per ocells,

amb la fruita novella.

Àrdua terra regada

per una pluja dura

que el ruc trenca amb la rella

per a llavor futura.

Enfangat fins al moll

el pagès que conrea

va xop de suor i dol

traient pa de la pedra.