Ernest Descals
Camí d’adusta terra
duu a les teves portes
poble d’arrel pagesa
estès a sol i boires.
Els arbres de conreu
mouen la cabellera
compassada pel vent
des de l’hora primera.
A tots els vorals pugen
bladeres i oliveres
niades per ocells,
amb la fruita novella.
Àrdua terra regada
per una pluja dura
que el ruc trenca amb la rella
per a llavor futura.
Enfangat fins al moll
el pagès que conrea
va xop de suor i dol
traient pa de la pedra.
