Temps d’espera

La soledad del que espera noia dona sola davant el mar

De tant esperar

el desig s’ha esmussat,

el cos ha canviat,

els ulls s’han entristit,

el cor s’ha empetitit,

la desolació ha mudat

la humana forma,

i s’ha anat acceptant

amb esforç

la vida sola,

sense creences ni somnis,

només amb mig respirar,

de tant temps d’esperar.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.