Tardor

Enjoiada de llum de cap al tard
els ocres i els sienes irradies
i damunt els colors de terra i fast
el carbassa, alegre, hi entronitzes.

Com una dona joiosa, a la saó,
duus carícies als pètals i a les fulles
i de tant com la daura l’esplendor
de la teva mà tendre, cau la fruita.

I la pluja que ve a acaronar-te
torna amb el seu ruixim la terra molla
on s’enfonsen llavors, pinyols i grana
expectants per donar brotada nova.

Tu fas un pas cap el vent que es desvetlla
que ve vers tu, ardit, de la muntanya
i ell et corona amb gerdons i groselles
i ben estrets beseu l’hivern que avança.