Somriure

Posted on 25 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

I en l’escuma del dia

queia una lleu pluja

suau com les carícies

que esperava d’algú.

 

Passava el temps dels arbres

amb les fulles verd somni

sota un cel de plom tènue

serè com el dolç aire.

 

I volia un amor

que seguís sent somriure

com la tarda sensible

que amb la terra girava.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la pluja, Poemes de la tarda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.