T’acostes nova, tardor,
nua i tota recollida,
traiem jerseis de l’armari
i el sol és daurat, i minva.
A l’espatlla l’estiu penja,
curull de dies esplèndids,
i de calors angunioses,
i nits rodones, suspeses.
Un neguit d’ocell pessiga
l’adéu a l’estació encesa
de dies prometedors:
em sabut viure-la plena?
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 