papallona de llum
que sobreïxes el somni.
Estrella candorosa al negre cel
de l’íntim somiar de l’albada.
Seda irisada
d’un llunyà Orient.
Planetes silenciosos
en la nit callada,
melodies que bresen,
lliures en l’aire,
i perles trobades
en un mar creixent.
Cristall transparent,
lluna setinada
vidre de Murano
bufat a foc lent.
Entre boires denses
neixen les clarianes
dels somnis claríssims
que són de Ponent.
