L’adéu

Posted on 25 febrer 2011 | Deixa un comentari

campana 0 a campanariDe poble a poble, amb neguit

xiuxiuegen les campanes,

i calla la terra humil,

i en fa ressò la muntanya.

 

El vent recorre les places

encongint-se en els vells porxos,

els arbres guaiten com marxen

els emigrants pels terrossos.

 

I les mirades dels vells

esguarden com es dessagna

un país sense jovent.

amb dolor immensurable.

Aquesta entrada ha esta publicada en ., Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.