Escissió

Posted on 25 febrer 2011 | Deixa un comentari

Sense els nostres oracles,

no sabem el futur,
i sense els nostres déus
tot caduca aviat,
només el desconcert
plana riera avall
del món que ens sostingué
i que avui s’ha acabat
sota un devessall buit
d’imatges de fireta,
que amaga el coltell fosc
d’un tall a la consciència.
Escissió i solitud
i pèrdua de l’essència.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.