Dona, tu

Aixeques, amorosa,

el farbalà del dia

i hi fas rosses puntades

amb els rajos de sol.

Vestida d’il·lusió,

de futur, d’alegria,

entre les teves mans

el món fa rotació.

Amb el rumb del teu viure

s’obren badabadocs,

i alcen les cabotes

farcells de margarides,

i tu d’herbes boscanes

tens aroma i dolçor

i entre raïms madures

l’esplèndida collita.

Amb els teus dits cabdelles

els fils de l’avenir,

fet dels instants petits,

miralls de les estrelles,

que al capvespre reculls

i deses amb poncelles

per tenir-los a frec

quan arribi la nit.