Del Sud esclavista

La terra del Mississipí porta polseguera

i negre llot enganxat al cotó,

les fortes mans que el trien i el cabdellen

reben per tota torna un rosegó.

Misèria i més misèria aplegada

en antigues, denses generacions,

que el seu dolor de sequera udolaven,

des del ventre de l’Àfrica, de plantació a plantació.

Fa calor i la pell negra traspua

una amarga, esforçada suor,

terra extensa on mai no s’acaba

l’assot del sol, ni el fuet, ni l’agror.

Esquinçalls són els negres que caven,

que vinclats arrepleguen saó,

com un vi violent de taberna

és aquí la vida, d’aspra digestió.

Ancorats a un voral de la riba

l’Amèrica immensa us liba el vigor,

i ella creix i galleja de rica

i vosaltres, de pobres, llanguiu d’abandó / a un racó

indigents, esclafats, invisibles,

tenallats per tots quatre cantons,

tot i sent del vast Sud esclavista

vosaltres, esclaus, el poderós bastió.