Espai i temps
i línia d’infinit,
els escorcollo
per saber-ne els designis.
Fites enllà,
els camps sense brogit,
asserenats
sota l’hora indivisa.
Darrere sóc
de la porta que els clou:
entre l’escletxa,
la mirada precisa.
El cel, enllà,
no té segment ni jou:
de terra sóc,
animal que camina.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 