D’ahir i de demà

Beso la boca que una altra coneix,

els llavis roents, únics i especials,

i hi ha algú a un llunyà continent

que els va tenir cada dia, molts anys.

També els meus llarg temps van ser d’algú

que sé que mai, mai no els ha desaprès,

i som tu i jo en l’enyor del passat

portant-lo aquí, fins al nostre present.

I ens besem muts, amb un petit gemec

que cus els traus que el dolor va deixar,

i va lliscant pel llavi resplendent

un avenir fet d’ahir i de demà.