Cruixit de seda

Ramon N. Bonet

S’estenen suaus els dies a la riba celeste,

entre les cases blanques obertes a la mar,

s’alcen amunt palmeres més altes que l’església,

plomalls de verd maragda enllà del campanar.

Els ulls de les finestres esguarden un cel d’òpal

que titil·la dins l’aigua, el seu límpid mirall,

i la vila en la calma sent el cruixit de seda

de la brisa de perla dins el temps vellutat.

Subtil hi és la vida, com el cristall polida,

en els carrers i places de claror i netedat,

i per l’aire s’escampa l’olor blava de l’aigua,

turquesa exquisida, translúcida i solar.