Anhel

dona noia d'esquena

Vaporeja la tarda humida
sobre el teu cos
que dia i nit vetlla
l’escalfor constant de la brisa
mentre esperes atènyer el que cerques.
Aquiescent a la seva carícia,
vols que et parli fluixet i sens pressa
d’aquell a qui molt prop vas tenir un dia,
aquell home que, afuat, és qui anheles.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.