Albor

noia noi home dona parella petó.jpg

Passió amb què t’acarono

al misteri de la brisa,

cel descobert que just roda

al temps que la mà et perfila.

 

Fragilitat de cristall

cisellada amb pluja antiga,

escalfor del teu ardor

a la pell dolça que vibra.

 

Nit que s’estén sense fi

ondulada i peregrina,

on comença el meu albor,

el meu cant de nova vida.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.