Aire dolç

Sí, l’aire que passa, dolç,

deixarà a prop riqueses

per fer un camí entre dos

i amb riures poblar la terra.

Sóc caminant dolorós

que viu a mitges, amb penes,

que s’esforça a caminar

amb un pes que no pot heure,

i de nits no pot dormir,

angoixat, la boca seca,

isolat de ple en un món

que es trenca amb deu mil esquerdes.

De dia, un altre cop,

cal destriar foc de cendres,

sortir sota els arbres alts

i sentir l’aire, que pensa

i que acarona els patirs

de la vella nit, tan negra,

i il·lumina l’horitzó

amb la joia per ensenya.