25 de desembre

25 de desembre,

nit que penjava al calendari

damunt un insondable abisme,

foscor crua estimbant-se

i llums de Nadal

tendres com crisàlides.

25 de desembre,

nua solitud tancada

de cos únic

i silencis.

Els dies,

pals clavats com estaques,

fites,

en una terra de ningú.

Flaire aliena i estranya,

ponts damunt de rius secs

menant a més buidor.

La meva solitud anava amb mi,

closa,

un gran desert inexplorat

enfonsat en la meva corpulència.

El món,

so espaiat

de vida sense essència.