Folre

 

La meva vida és

el folre d’un vestit

grisós, prim, transparent,

amb un caient feixuc,

soterrat just endins,

de vegades suat,

constantment amagat.

Un teixit secundari,

el revés d’un vestit,

la pell tendra del fons

en contacte amb el plany,

isolat en l’oblit,

adaptable, conscient,

sempre a frec d’una dona.

Però, íntim i retret,

sap el color del sol

-textura de filassa

dels seus rajos rotunds-

quan a l’estenedor,

després de la bugada,

solemnement del dret

a cops pren rellevància.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.