La meva vida és
el folre d’un vestit
grisós, prim, transparent,
amb un caient feixuc,
soterrat just endins,
de vegades suat,
constantment amagat.
Un teixit secundari,
el revés d’un vestit,
la pell tendra del fons
en contacte amb el plany,
isolat en l’oblit,
adaptable, conscient,
sempre a frec d’una dona.
Però, íntim i retret,
sap el color del sol
-textura de filassa
dels seus rajos rotunds-
quan a l’estenedor,
després de la bugada,
solemnement del dret
a cops pren rellevància.
