Barcelona,
blau de llet al cel,
els homes, formigues,
populós cau ple,
gent enterbolida.
Pampalluga a l’ull
dels llums del comerços,
tot un embalum
de consum i escreixos.
La gernació fosca
que pobla la rambla,
ebullició negra,
la ciutat s’estanca.
I allà al fons, el mar
puríssim, blau tendre,
una immensa pau
solitària, densa.
Mar, dúctil mirall
del cel que enllumena,
aliè, va parlant
amb tots els planetes.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 