Centelleig

Tumult de colors al vent

que voleien dels teus mocadors,

centelleig de gemmes i joiells

l’espessa cabellera com l’ònix sumptuós.

Per escales i porxos del carrer populós

jo esguardo com crema el teu mirar,

el que toca reviu d’escalfor

com al forn de la farga el metall es desfà.

I vull només atraure’t cap a mi,

ésser indomable que em retens, captivat,

dona que prodigues la mel, l’oli i el vi,

maga que multipliques les àmfores de blat.