Et duré un ram de flors enmig del dia calent
quan sota el cel serè et vingui a dir adéu,
el vent aturarà el respir llargament
amb l’esperança nova que resti amb tu un dia més.
Jo et faré una cançó que desaré en mi,
que mai coneixeràs, amb tot el meu sentir,
i paraules d’amor escamparà el matí,
marinada encensada, olor de gessamí.
Dins la meva fondària plorarà un llaüt
vibrant de sentiment, amb el seu so agut,
la lluna bressarà des del cel impol·lut
el desig que guardava a dins del meu aljub.
Fulminant, un miratge un dia m’assolà
un llampec de bellesa que de cop va esclatar
i que es va endur de mi, deixant-me fascinar,
el meu amor silent, la força d’estimar.
S’ha succeït el temps que hem arribat al fons
i hem alternat la gràcia amb vinces de dolor
i han quedat mesurades les fites de l’amor,
l’amplitud insalvable que ens separa a tots dos.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 