Seda ardent la teva veu,
ofrena immensa vessada,
mà que s’allarga en el temps
que va i ve de l’un a l’altre.
Seda suau en plena nit
amb la que véns a parlar-me,
tan prop meu et sento endins
com ningú pot arribar-me.
Més enllà, el món esponjós
clos en l’univers tot càlid;
com puc deixar d’anhelar
el miracle que m’abastes?
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 