Dóna’m la rosa que et penja del llavi
polida i fresca, amb pètals de porpra,
tornaré amb tu la nit encantada
i estrelles tendres naixeran de sobte.
Dóna’m aquest estel que als ulls et brilla
que vull restar amb tu fins la matinada,
que la nostra sentor el dia encisa,
que els nostres petons han guiat un astre.
Dóna’m el vol de l’oreneta amiga
que a la teva mà ha vingut a posar-se,
la que de lluïssor tot l’aire il·lumina,
la que em vol a mi per tornar a estimar-te.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 