Dóna’m la rosa que et penja del llavi
polida i fresca, amb pètals de porpra,
tornaré amb tu la nit encantada
i estrelles tendres naixeran de sobte.
Dóna’m aquest estel que als ulls et brilla
que vull restar amb tu fins la matinada,
que la nostra sentor el dia encisa,
que els nostres petons han guiat un astre.
Dóna’m el vol de l’oreneta amiga
que a la teva mà ha vingut a posar-se,
la que de lluïssor tot l’aire il·lumina,
la que em vol a mi per tornar a estimar-te.
Publicat dins de Poemes amorosos
Nit que portaves l’encís,
camisa de cotó blanca,
cabell tendrament nuat
negre sota llum albada.
Tu, moreno com la nit,
foscor que m’agombolava,
somni sorgit d’un sospir,
fragància i dolçor aplegada.
Abraçada fulgurant:
tota la Rambla girava
al nostre encantat voltant,
sabent que jo t’estimava.
Fulguració de moments
amb les mans entrellaçades:
no era per sempre, no, amor,
però ets vida que es generava.
Vida que es genera en mi,
en la història endinsada
de l’amor que et vaig tenir,
nit dins de la nit més clara.
La cara contra el teu pit
anant a la teva cambra,
carnalitat del teu cos
que mai en mi no s’acaba.
Perquè no, no era per sempre,
però ets vida que es generava,
amb la mà oberta per rebre’t
al meu amor de volada.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Jo també m’he submergit
en la llum pertorbadora,
sota l’ala trencada
de l’àngel del misteri,
recer d’esponjosa rosa
i espines no esquitllades.
Tenir-te era acceptar
aquest hàlit de país
desconegut i exòtic
on s’anava imposant
l’aire aturat de la teva ferida,
entre el nèctar emergent
dels petons més intensos.
I llavors esdevenies
una presència
sense àncora ni còrpora,
i dibuixaves el neguit
d’una carnal, ansiosa,
desnonada pregunta,
que sotjava la veritat
de la teva existència.
Cabellera estampada
en l’extensa nit en penombra.
Un ull observant
espiava el meu devenir,
un altre m’engolia
amb la seva promesa
de tèrbola esperança.
I sota el seu recer
s’elevava el meu somni
de platges i d’estiu,
amb la sorra, miracle d’agost,
enganxada a la pell tòrrida.
I joguinejava el mar,
esquitxador i rialler…
Però el teu ull observant,
que tibava de mi,
em feia davallar a la llum
esmorteïda de l’estança.
I així, amb el neguit revoltat
fins a adormir-me,
tan sols podia rescatar
una petita, minúscula,
gairebé invisible
llavor d’or,
entre les teves bambolines de teatre,
rere els teus telons, amagatalls i ales,
que no podien ser mai
aixopluc on arraulir-se,
ni podien retornar-nos renascuts
al centre del matí,
ell sempre immers en el renou
de les flors fresques
de la tipuana i la xicranda.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
En algun lloc, sota la vida quotidiana
que s’imposa com una disfressa de realitat
hi ha la teva olor de rosa, el pètal intacte,
l’amor que tremola com l’aigua d’un llac
sota l’impacte d’una pedra. I a tot arreu
la teva mà em falta, segura i ferma
mentre al voltant el món anava canviant
vertiginosament, igual que nosaltres mateixos.
Però la teva mà restava en la meva,
balancejant-se en els nostres passejos.
Camins que solcaven la vida, rella d’alegria,
cor d’ocell, lleuger vol que en mi queda,
en algun lloc de mi, sota la màscara amb què aleno,
per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
I en el temps tan càlid de la primavera
amb la lleu ruixina que ara tapa el cel,
les flors escampant-se per testos i terra,
el meu cor petit batega sens zel.
Pluja com el plany estès de la vida
sense ja trobar-te mai més al camí;
història tancada curulla i vívida,
de claror diàfana, de sentor d’encís.
Esclat als carrers on apareixies
sempre enlluernant tant dia com nit,
i en aquell instant que a l’acte et tenia
el giny de la vida rodava sens fi.
Vaig deixar-te sol amb el teu plor estàtic,
tu allargant la mà que retreia jo,
i cap temps ni vent saltarà ja el marge
que els dies encesos van fer un de dos.
Queda en mi el teu riure, la palma oberta,
el besos intensos, el girar del món,
l’aire majestàtic de la nit immensa
quan l’adéu tancava la teva estació.
Estació d’abraços, d’escalfor, d’enteses,
de menús i esperes, de cafès i amor,
de tardes esteses dalt de casa teva,
destriats i unívocs, absoluts tu i jo.
Feia fred –hivern-, l’amistat planava,
sucs, fruita ensucrada al mercat major,
amb la ciutat nostra, Barcelona oberta,
que dins d’ella pensa per sempre en tots dos.
I que es torna a creure que el somni és vivible
i fa tombs i gira i torna a defallir.
Comiat de l’amor que mai fou possible
i duu l’hora trista a la ciutat i a mi.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de les estacions, Poemes per a P., Poemes per als homes
Hi havia el filat alt del teu somriure
on estendre carícies i petons,
el cabell, llenç de mar, escuma viva,
on nedar fins capbussar-me al fons,
i en la intimitat de la cambra ombrejada
amb la brisa lleu de cada vent del món,
ens escolàvem sensibles l’un en l’altre,
recorrent, tendres, senders de corindó,
assenyalant els rius majestuosos
de les grutes subterrànies amb llum d’or,
ja molls d’empremtes, d’ardor, de estels fugaços,
retornats gràvids, encesos de claror.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Et duré un ram de flors enmig del dia calent
quan sota el cel serè et vingui a dir adéu,
el vent aturarà el respir llargament
amb l’esperança nova que resti amb tu un dia més.
Jo et faré una cançó que desaré en mi,
que mai coneixeràs, amb tot el meu sentir,
i paraules d’amor escamparà el matí,
marinada encensada, olor de gessamí.
Dins la meva fondària plorarà un llaüt
vibrant de sentiment, amb el seu so agut,
la lluna bressarà des del cel impol·lut
el desig que guardava a dins del meu aljub.
Fulminant, un miratge un dia m’assolà
un llampec de bellesa que de cop va esclatar
i que es va endur de mi, deixant-me fascinar,
el meu amor silent, la força d’estimar.
S’ha succeït el temps que hem arribat al fons
i hem alternat la gràcia amb vinces de dolor
i han quedat mesurades les fites de l’amor,
l’amplitud insalvable que ens separa a tots dos.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Ja no t’esperaré a cap escenari
preparat per trobar-se els amants,
cap taula de cafè ni cantonada
sentirà la nostra olor fragant.
Cap porta girarà les frontisses
per deixar-te endevinar tendrament
ni el teu cos esplendorós d’esguard sensible
s’acostarà amb la il·lusió latent.
Ni el dia obert ni la nit que murmura
acolliran el flamejar dels petons,
ni cap l’alba sentirà la nostra brisa
perquè te n’has anat per sempre, amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Hi havia un càlid vent
i pluja a les sabates,
i petons dolços, lleus,
i una petita llàgrima.
Agredolç de l’amor
i bellesa truncada,
que canviava el teu cos
en lluna de nit clara.
Intimitat de temps
dins de la teva cambra
on erraven els déus
sens voler equivocar-se.
I paraules que tu
volies regalar-me
que es tornaven silents
a contrallum dels astres.
Però res no em sap greu, gens,
tot ho rescato, intacte,
com un collaret bell
amb tres denes trencades.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Vespre olorós, tendra lluna
que expecta el suau cel de plata,
íntim vespre de caliu
mentre em trobo esperant-te.
L’estació va portant gent
a la plaça il·luminada,
jo espero el teu cos ardent
amb el goig de flama alta.
I l’encens a dins del pit
flairant just pet estimar-te,
amb mi se t’emportaré
per atrapar estrelles blanques,
altes dalt del firmament,
travessant els camins d’astres
que espurnejaran de llum
amb les nostres sengles passes.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 