Anhel de tarda d’estiu,
el mocador roig ondula
entre l’aire llevantí
mentre el camp de blat murmura.
Mocadoret de l’amor
tremolós com una fulla
que ens vens a fermar al cor
el brogit que mai s’atura.
Aire calent de roselles,
delit dins de l’hora bruna
amb el mocador premut
entre els llavis, roig espurna.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de les estacions
Acull el teu caliu
tot el món en rodó
i tibes la cintura
o estàs embarassada,
rodonesa de sol,
infantament de lluna,
pit generós de llet,
claror de la natura.
I congries en tu
els raigs de fortalesa
que alcen, enlluernadors,
la teva alta columna
on recolzen els sols
i incomptables planetes,
on de les teves mans
sorgeix sempre sutura.
En el regne subtil
de tota cosa fràgil
tu sempre saps com dur-la
a la seva esplendor,
i nafres i resquills
que la vida t’espurna
saps guarir-los de pressa,
convertint-los en do.
Floreges la natura
amb la veu consellera
i darrere els desitjos
vas cap a l’aventura,
i de cada mà teva
neix la carícia pura,
que consola i orienta,
sencer, el devenir.
Publicat dins de Poemes per a dones
Quan era improbable que existissis
jo voltava per un món més buit,
enlloc deixava empremta ni vestigi
i l’aire avançava sense clau de punt.
Ara ets el puntal d’una terra,
del meu camí i dels meus viaranys,
i ja mai més ‘niré a volar lleugera
si no és per restar al teu rodal.
Fita en el camí, copiós arbre
que vaig plantar quan et vaig infantar,
un home nou recorre ara les passes,
omplint el sol, de tot el que és humà.
Publicat dins de Poemes per al meu fill
Revolució de dins meu,
l’amor per tu és un boscatge
d’on sorgeixen els guerrers
per l’ample món defensar-te.
Fins a la fi partiré
de mi mateixa a buscar-te,
amor que em trenques arreus
per expandir-me al teu arbre.
De dins meu vas néixer un dia
i ara ja t’has fet un astre
a qui sento molt més dins
que a mi mateixa i cap altre.
Publicat dins de ., Poemes per al meu fill
Els nostres focs van cremar
i ja no resten paraules.
Potser el plaer
de la tarda al teu llit,
passions i sexes
nodrint-se i confonent-se,
i el teu cos
innocent com un pa,
i el meu cos,
anís dens i cireres,
i el cor que bategava
per trobar, a la fi,
estances i dreceres.
Planerament,
ens vàrem arribar,
amb tots els meus extrems
vaig reconeixe’t,
i tu et reties
sol·lícit i lliurat
a tot l’encís
d’aquell adéu
per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Per què no he trobat algú com tu,
amb la teva veu que mou muntanyes,
amb el teu alè que empaita els núvols,
amb la teva bellesa que m’esblaima.
Amb la teva energia que erosiona
i esculpeix les roques més dreçades,
que arrossega els mars amb un somriure,
que s’enduu els vendavals d’una ditada,
que em fa tremolar, ona salvatge,
quan sento la teva veu com vibra.
Ets un déu del gran temple d’Atenes,
mariner de la Mediterrània antiga.
Ets alçat sobre una espinavessa
i irradies raó i harmonia.
Home brau que dia i nit sacseges
els vorals de l’ardor i l’alegria.
Publicat dins de .
Al blau vell del cel
la lluna lluent.
A la plaça oberta
hi passa la gent.
Toca la campana
el lleu pas del temps.
La teva figura
fonedissa, absent.
Es condensa l’aire
endolcit i quiet.
Prepara l’escena
però tu no hi ets.
El lent transitar
del vespre, fosquent.
Les antigues pedres
retenen rellent.
Els xiquets segueixen
el seu joc freqüent.
Els xiprers s’enfilen
punxeguts, pacients.
La lluna es mou calma
al cel permanent.
Amb la bellesa encesa
t’espero, complaent.
Amb l’amor en un puny
t’espero inútilment.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes ombrívols
Em recordes els homes
que vaig estimar de jove;
pell i experiència incautes,
somnis que a borbollons broten.
Fas l’olor lliure i hermosa
de nova cançó catalana,
del somriure de les ones,
d’un matí calent de platja.
Tens el tacte ardent i humit
de joventut que et traspassa;
passes una nit amb mi,
per sempre, te’n vas a l’alba.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
Asseguda en un extrem del bar
em fascina la teva qualitat salvatge.
Feréstec i a prop d’allò ignot de mi ets
per sentir amb tu el foc per primera vegada.
Fonda és la nit i estrenat bufa el vent
i límpida és la llum dels carrers solitaris
on prendre’t llavis i mans goludament
i arribar a l’espurna on t’esclata la màgia.
Preciosa és la vivència de la flama de tu
tocant-te a penes o en fricció amb el teu marge.
Home remot per endinsar-m’hi al ple
amb desig cantellut, amb amor de solatge.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 