Ona salvatge

Per què no he trobat algú com tu,

amb la teva veu que mou muntanyes,

amb el teu alè que empaita els núvols,

amb la teva bellesa que m’esblaima.

Amb la teva energia que erosiona

i esculpeix les roques més dreçades,

que arrossega els mars amb un somriure,

que s’enduu els vendavals d’una ditada,

que em fa tremolar, ona salvatge,

quan sento la teva veu com vibra.

Ets un déu del gran temple d’Atenes,

mariner de la Mediterrània antiga.

Ets alçat sobre una espinavessa

i irradies raó i harmonia.

Home brau que dia i nit sacseges

els vorals de l’ardor i l’alegria.