Olor de rosa

En algun lloc, sota la vida quotidiana
que s’imposa com una disfressa de realitat
hi ha la teva olor de rosa, el pètal intacte,
l’amor que tremola com l’aigua d’un llac
sota l’impacte d’una pedra. I a tot arreu
la teva mà em falta, segura i ferma
mentre al voltant el món anava canviant
vertiginosament, igual que nosaltres mateixos.
Però la teva mà restava en la meva,
balancejant-se en els nostres passejos.
Camins que solcaven la vida, rella d’alegria,
cor d’ocell, lleuger vol que en mi queda,
en algun lloc de mi, sota la màscara amb què aleno,
per sempre.